divendres, 12 d’abril del 2013

Ja sóc a Barcelona. La readaptació!!!

Aquest és l'últim post d'aquest blog després de més de sis mesos escrivint més o menys de forma regular. Tal i com us deia en l'anterior, aquest l'escriuria des de Barcelona al cap d'un parell de dies d'haver arribat.

Ara ja sóc a Barcelona, després d'un viatge d'avió llarg i cansat. Varen ser unes sis hores de Kathmandu a Doha, una espera a l'aeroport de Doha de sis hores i després un darrer vol fins a Barcelona de set hores. Una bona pallissa!!

A l'arribada a l'aeroport hi havia els meus pares esperant-me després d'una hora de retard. Tenien moltes ganes de veure'm i jo també. Tot i que no tenia moltes ganes de tornar del Nepal, un cop arribes aquí tens ganes de veure a la família i amistats. Durant aquests dies ja he començat a veure a la gent, però encara me'n falta molta! Poc a poc aniré retrobant-me amb tothom, que ja en tinc moltes ganes després de tant temps.

Un cop de sortida de l'aeroport varem anar a dinar plegats a un lloc de tapes!!! Unes croquetes, braves, calamars... això si que ho trobava a faltar!! Varem fer un bon dinar, mira que en feia temps que no menjava carn i peix! Poc a poc vaig anar parlant amb padrins i avis, que també feia temps que no sabien res de mi. Quina alegria es varen donar!

La meva primera impressió a l'arribada a l'aeroport va ser: quin silenci, ningú et deia res. Acostumat a la caòtica Kathmandu on hi ha gent per tot arreu, cotxes, tothom et parla... aquí, ho vaig trobar a faltar una mica! A més a més, vaig notar força a l'hora de respirar. Malgrat la contaminació que hi ha a Barcelona, es respirava molt millor. Més tard, passejant pel carrer em sorprenia l'ordre de la ciutat, tot quadriculat, res deixat a la improvització. Per la nit, quina lluminària pels carrers que hi ha a Barcelona. Quina despesa d'energia més bèstia!!! Em sabia greu i tot, després de tants mesos amb talls de llum al Nepal. Tot plegat molt lluny de la fosca, caòtica però sorprenent Kathmandu. 

Ahir vaig agafar el metro i l'autobús. Tot ordenat i estructurat. No has d'estar pendent de la parada que baixar, només prems un botó i l'autobús s'atura. Així de senzill. No has d'estar cridant per trobar un bus que vagi al lloc on vols anar, busques el número i l'agafes. Un cop a dins, ben ample assentat a un seient força còmode. Ningú t'apreta, ningú et toca! Tothom amb el seu espai i amb el maleït mòbil al davant sense aixecar la vista ni un sol moment. Ningú parla amb ningú, silenci absolut. Diferent de la gran Kathmandu. Em vaig quedar molt sorprès negativament quan vaig comprar una T10!!! Val 9,80 euros!!!!! On anirem a parar!! Amb aquest preu al Nepal podia dinar bé més de deu vegades!!!

Després de tots aquests primers xocs de la meva readaptació a Barcelona m'agradaria explicar-vos exactament com recordo el Nepal ara mateix. Aquest país petit asiàtic em va brindar una acollida meravellosa. Els nens i nenes, les dones, homes, les ciutats, les muntanyes, aquells pobles petits, la naturalesa, el budisme i l'hinduisme... tantes coses he fet!! En aquests darrers sis mesos he estat al camp base de l'Annapurna, a Bangladesh, a la Índia, per tot Nepal, he estat a casa de gent que ara són els meus amics, converses interessants, a l'oficina d'Amics del Nepal.... Sóc molt afortunat! 

Ara amb la distància, veig Nepal com el meu país, amb aquesta estada allí m'han ensenyat a estimar Kathmandu i Nepal malgrat tots els problemes i mancances que tenen. Un país en el qual sempre tindré un ull posat i que el portaré molt a dins. Sempre que vaig a altres països, normalment dic que no hi tornaré, penso que el món és molt gran. Ara bé, l'idil·li amb Nepal, és diferent. Ha estat el país en el que m'he implicat més i que m'ha seduït més. Tant, que n'estic plenament segur que tornaré més tard o més d'hora. Tinc massa gent allà com per no tornar-los a veure més. 

Doncs res, ara ja a Barcelona, a començar la readaptació. A buscar alguna nova feina, espero que malgrat les dificultats que hi ha, en pugui trobar alguna!! A veure la gent, a fer coses... He vingut amb les piles molt carregades tant físicament com mentalment. He vist a la societat un pessimisme molt gran. Tot es veu de color negre. Jo em resisteixo a això. Si un país com el Nepal amb molts més problemes que Catalunya pot tirar endavant, per què no ho podem fer nosaltres?? Realment, un dels incentius de tornada és aquest. Ajudar a millorar el país tant com pugui i aportar esperança i il·lusió a la gent. Ganes no me'n falten! La força del Nepal i la seva gent estic segur que anirà sempre amb mi!!! 

Finalment, tal i com deia a l'inici aquest ha estat l'últim post del meu blog. A partir d'ara ja no hi escriuré més. Aquest blog ha estat un èxit, amb moltes visites i molta gent que el seguia. Us agraeixo tot el suport que m'heu donat i espero haver pogut mostrar bé i que us hagi agradat molt aquest país tant espectacular que és Nepal. Aquesta era la meva intenció! Jo el portaré ben a dins per molt temps, espero que vosaltres també us l'estimeu i us animeu a fer-li una visita. Un país que val molt la pena. Una abraçada a tothom i moltes gràcies per tot.

Namaste. Daniabat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada