dilluns, 25 de març del 2013

La Índia, un subcontinent de grans contrastos!

Hola de nou!! Ja torno a ser per Kathmandu després de passar dotze dies per la Índia. En aquest post us vull explicar les sensacions que he tingut a la Índia i per tant, faré una excepció i no parlaré del Nepal. 

La Índia és un país que no pot deixar indiferent a ningú, et pot agrada molt o no et pot agradar gens. És un país de forts contrastos: gran caos i gran organització; gran riquesa i gran pobresa; modernor i tradicionalisme... tot un gran contrast. A més a més, el fet de ser un país tan gran el converteix quasi en un continent sencer i això li dóna una personalitat exclusiva tant pel que fa pels aspectes bons com pels dolents. 

El meu viatge, però, no va començar a la Índia, sinó a Lumbini (al Nepal, molt a prop de la frontera amb Índia). Lumbini és el lloc on va nèixer Budha, el gran profeta de la religió budista. És un dels llocs més sagrats pels peregrins que confessen aquesta religió. La ciutat en si no té res d'especial, és més aviat lletja. El que si que és especial és el temple dedicat a Budha i les restes de la casa on va nàixer. A més a més, l'entorn és força verd i està envoltat de diversos monestirs budistes. Un lloc on si passes un dia ja és més que suficient. Us adjunto alguna fotografia.




Després d'això, varem agafar un autocar per creuar la frontera cap a la Índia. El caos començava, si Nepal a vegades és caòtic, a la Índia és tot igual però multiplicat per 10. Només creuar la frontera ja varem començar a veure com aniria el nostre viatge: tot d'indis desfermats tirant-se cap a nosaltres oferint-nos taxis, autocars, moneda índia, menjar, hotels.... una autèntica bogeria!!! El pitjor de tot és l'agressivitat i la xuleria amb la que actuaven, totalment fora de lloc i que no m'hi havia trobat mai al Nepal. Moltes vegades a la Índia has de treure una part amagada de dintre teu de mala llet perquè sinó se't mengen! Després d'aquesta primera experiència varem aconseguir un bus local que ens portava cap a una altra ciutat per després anar al nostre primer destí de la Índia: Varanasi.


VARANASI: Aquesta és la ciutat més sagrada de l'hinduisme per on passa el riu Ganges. En aquesta ciutat sagrada els hindús volen cremar el seu cos i llençar les cendres al riu. Nosaltres hi varem passar dos dies. Realment, és una ciutat ben curiosa i on hi ha una barreja molt important. Pel carrer està ple de religiosos hinduistes, peregrins que venen a visitar-ho, enterraments i crematoris, turistes, embaucadors, gent que només busca fer negoci... En fi, tota una col·lecció de personatges. El fet més interessant i impactant d'aquesta ciutat sense dubte, és veure com es varen cremant cada segon cossos i més cossos. Realment, molt impactant de veure. D'altra banda, hi ha molts turistes però malgrat tot, no està adaptada al turisme i l'activitat religiosa segueix estant per damunt que la turista. És un autèntic caos de gent i brutícia! De les més brutes que he vist de la Índia! Una bona experiència anar-hi, tot i que si he de ser sincer, m'esperava una mica més! Això no treu que sigui un dels llocs imprescindibles a visitar com a mínim un cop a la vida! Us adjunto alguna fotografia!






AGRA: Aquesta ciutat és coneguda especialment perquè és on hi ha el Taj Mahal, una de les meravelles del món. Aquest palau és una de les proves d'amor més grans que s'han fet al món. Un dels Maharajas indis el va construir en honor d'una de les seves esposes. Realment, val la pena anar-hi, tot i que un cop ets allí estigui ple de turistes. A poques hores d'Agra varem visitar també un petit poble que és deia Fathepur Sikri on hi havia unes grans mesquites molt interessants. El poble em va agradar molt de veure perquè estava ple de mercats ben macos i la mesquita també era preciosa! Molt bona experiència la d'Agra! Us adjunto fotografies.





Un altre dels temes estrelles a l'hora del transport és el tren. Per anar a diferents llocs, com que no trobàvem bitllets a sleeper o a primera classe, agafàvem bitllets en classe general. No he vist en la meva vida un aglomeració de gent tant bèstia!!! Només arribava el tren, la gent ja anava saltant als vagons per agafar lloc. Un cop el tren s'aturava tota la gent corria com desesperada cap a les portes dels vagons i s'empentaven entre ells per veure qui entrava primer per agafar lloc. Evidentment, hi havia sempre més bitllets venuts que no pas seients ni espai al tren. Era la llei del més fort!!!! Una autèntica bogeria i que em feia vergonya aliena sobre com a vegades es poden comportar els éssers humans, com autèntic animals. Un cop dins del tren, hi havia tres o quatre persones per seient damunt dels altres, gent a dalt on es guarden les maletes, no hi havia ni un espai buit, tot era ple de gent col·locada com fos... A més l'olor i la calor fortíssima. I jo enmig de tot això! Us puc assegurar que serà unes de les experiències que recordaré tota la vida!

JAIPUR: Aquesta és una de les principals ciutat del Rajashtan. És la ciutat que sense cap mena de dubte em va agradar més de la Índia. Tenia un aire i ambient ben especial, el turisme es dissimulava molt bé a dins de la vida quotidiana de la ciutat. Tot i que és una ciutat amb caos i molta gent (això sempre és igual a la Índia), és bastant agradable de veure. A part de la ciutat també varem anar a visitar als afores el fort Amber, una autèntica meravella, el més maco que he vist a la Índia. 








PUSHKAR: Aquesta ciutat és una de les decepcions del viatge. Aquesta és bàsicament un llac envoltat de botigues, hotels, llocs de massatges i restaurants per a turistes. En realitat aquest llac és un espai sagrat pel hindús, però és totalment testimonial. No és com a Varanasi, en aquest cas el turisme ha superat clarament la religió. Varem estar a Pushkar poc més de dues hores. Personalment, tot una decepció de lloc, molt encarat al turista i a passar uns dies de relax, lluny del que buscava i esperava. 



UDAIPUR: Aquesta és la segona decepció del viatge. Una ciutat com l'anterior, totalment encarada al turisme: hotels, restaurants, massatges... No és tant exagerat com a Pushkar perquè la ciutat és molt més gran i hi ha espais on no hi ha turistes, però no em va agradar gaire. També va afectar segurament, és la gran calor i sol que feia, massa per mi! 





JAISALMER: Aquesta ciutat ja a pocs quilòmetres de la frontera amb el Paquistan, ja és totalment diferent a la resta que he vist. Una ciutat enmig del desert i amb construccions molt més humils de sorra. La calor també era intesa, però em va agradar força. No és que tingui res especial, però no semblava que fossis a la Índia, sinó a un poble marroquí. L'especial d'aquest lloc és que varem agafar uns camells per anar a passar una nit al desert. Això si que va ser una experiència que em va agrada molt. Veure la posta de sol, la sortida del sol i les estrelles amb la lluna durant la nit, va ser realment espectacular. El desert anava canviant de colors constantment i les estrelles es veien de meravella. Tot un relax!!!







DELHI: Aquesta ciutat m'ha agradat més del que la gent normalment diu. Aquesta està dividia en la Nova Delhi i en la Vella Delhi. La nova, podria ser qualsevol ciutat gran i moderna europea: la gent vestida occidentalment, grans avingudes, grans botigues, bons cotxes, parcs, noves tecnologies... Res a envejar a qualsevol ciutat gran. La vella, doncs un autèntic caos, però molt més controlat que a les altres ciutats. Una cosa a destacar d'aquesta ciutat és el metro, en un estat impecable! L'actitud de la gent a la ciutat també canvia moltíssim, l'actitud és molt menys prepotent i no t'ataquen tant pel carrer. Realment un autèntic descans! 






I res, ara ja sóc al Nepal de nou. Certament, entenc a la gent que quan arriba al Nepal de la Índia diu: Quin descans! El que més m'ha fet enfadar de la Índia és que sempre et volen mentir, enganyar i atacar amb el que sigui. Són gent força agressiva i que tenen una actitud molt xulesca. Quan no se'n surten amb la seva, normalment, et vacil·len. No m'ha agradat gens l'actitud de molts indis. Ara que he estat a la Índia i que he vist coses espectaculars, si he de ser sincer, segons el meu parer Índia no li fa ni ombra al Nepal. M'agrada molt més aquest país petit que no pas el gran continent indi. Amb això no vull desmerèixer les grans meravelles que he pogut veure a la Índia, però el Nepal és un país massa especial. Decebut de la Índia? No, però Nepal és molt especial: la seva gent i el país em té totalment captivat. 

Ara ja em queden només quinze dies al Nepal i ja de tornada cap a Barcelona. Què ràpid que passa el temps!!! Fins aviat!   
      

diumenge, 10 de març del 2013

Tornada de Bhimphedi... Happy Shivaratri!!!

Aquest darrer cap de setmana ha estat força especial, ja que l'he passat a Bhimphedi. Pels que em seguiu més, ja sabeu que al poble de Bhimphedi es troba un internat d'Amics del Nepal, aquell que vaig passar uns dies el Nadal passat. Tornar a veure els nens i nenes, la gent del poble i l'ambient en general, ha estat realment molt gratificant. Bhimphedi és un poble enmig de muntanyes on t'hi podries quedar dies i dies sense cansar-te ni mica! Un ambient de pau, alegria i tranquil·litat. 

Aquests dies a l'internat he pogut aprofitar per respirar aire pur i per gaudir de la companyia dels nens i nenes. Varem anar d'excursió al riu, d'excursió al pont, a veure'ls ballar a les classes de ball, a menjar amb ells el Dalh Bath, a visitar les botigues del poble.... fins i tot, n'hi ha que es va fer un vestit a mida!!! Uns dies ben agradables!!! Durant la meva estada al Nepal, que per cert només em queda un mes..., ja no crec que torni a Bhimphedi, així que també ha estat el meu acomiadament amb els nens i nenes.

Us adjunto alguna fotografia d'aquests dies tan macos que hem passat amb els nens i nenes del Balmandir de Bhimphedi.







Avui al matí, hem agafat un jeep i hem tornat cap a Kathmandu, ja que avui és una de les grans festes de l'hinduisme: el dia de Shivaratri. Ja durant la tornada amb Jeep des de Bhimpedhi, ja hem començat a veure que aquest era un dia especial. Al llarg de la carretera havíem d'anar parant el cotxe a causa de trinxeres improvisades amb cordes per part de nens, que et desitjaven un bon dia de Shivaratri mentre intentaven arreplegar alguna moneda per part dels diferents viatgers. Ha estat un viatge de tornada molt divertit, es percebia que era un dia d'alegria i il·lusió per part de grans i petits. Suposo que és un d'aquests dies que es va passant de generació en generació. 

Pel que fa a l'àmbit més religiós, aquest és el dia on tots els fidels adoren al seu gran Déu, Shiva. Els hindús han dejunat el dia anterior i estan desperts durant tota la nit, la que solen dedicar a la pràctica del ioga i de la meditació. La festa també sol venir acompanyada de jocs i celebracions populars, que varien en funció de la regió on es celebri la festa. Aquesta festa és considerada un moment de bona sort especialment per les dones. Les casades solen demanar sort per als seus marits i fills, les solteres resen pel marit ideal, que identifiquen amb Shiva. També és moment de perdó dels pecats, a través de diferents rituals. Aquesta celebració sol ser especialment interessant en el temple de Pashupatinath, a Kathmandú, lloc on el déu Shiva s'adora com Pashupati, que significa "mestre de totes les criatures al planeta". Centenars de milers de pelegrins i visitants visiten aquest temple aquesta nit, cada any, formant grans cues de pelegrins que esperen durant hores per deixar la seva ofrena al temple.

I com no podia ser d'una altra manera, hem agafat un tuk tuk i hem anat cap al temple de Pashupanitinath per veure el gran ambient que hi havia. Realment, el temple estava ben diferent que les altres vegades que hi havia anat. Estava molt ple de gent, llums, colors, espelmes... un ambient de gran festa. El fet més curiós d'aquesta festa és que a dins del temple, a part d'adorar el Déu Shiva tothom està fumant porros. Realment, l'ambient era increïble, molt diferent al que mai havia vist, us haig de reconèixer que m'ha impressionat una mica... no sé si per l'olor de porros o per l'emoció del moment, però ha estat únic! Tot de gent estirada pel terra fent vetlla durant la nit, xerrant en grup mentre fumen porros... ÚNIC!! Us adjunto alguna foto d'aquesta gran celebració. HAPPY SHIVARATRI!!!







Doncs res, a partir d'avui el blog estarà una mica més absent, ja que el proper dijous dia 14 me'n vaig cap a Lumbini per trobar-me amb l'Anna i l'Eva, dues amigues que han vingut des de Catalunya a veure'm. Un cop visitarem Lumbini, anirem plegats cap a la Índia per tornar cap a Kathmandu el dia 25 de març. Així doncs, estarem uns deu dies visitant aquest gran país que és la Índia! A la tornada us prometo un post ben extens amb moltes fotografies de la Índia. Fins la tornada!!! 

diumenge, 3 de març del 2013

Nepal 6 North Mariana 0! Gran partit de la selecció nepalesa!!!

Avui hem anat a veure la selecció del Nepal de futbol a l'estadi. Feia temps que teníem pendent anar-hi i per fi ho hem pogut fer. Concretament, varem anar a veure un partit de classificació per la copa del Sud - Est d'Àsia, competició pel que es veu força important per aquesta zona però que jo no en tenia ni idea. Quantes coses hem d'aprendre!!!! En aquest cas, el rival era North Mariana Islands!! Mai a la meva vida havia sentit a parlar d'aquest país tampoc. Es veu que són unes illes que es troben entre Filipines i Austràlia. He buscar una mica d'informació a la wikipèdia i posa que el president d'aquesta país és Barack Obama, així que segurament serà una mena de colònia d'USA. Seguim aprenent....

Pel que fa a la situació futbolística del Nepal, parlant amb els nepalesos que hi havia a l'estadi, la selecció del Nepal feia quasi un any que no guanyava cap partit, així que el nivell és força baix. Veient jugar a l'equip se li veuen bones formes, però si que és cert que l'organització al camp és una mica pobre. Tot i aquest nivell, hi havia un gran ambient a l'estadi. De molt festa!!! Tota l'estona la gent cantant i cridant, quan la pilota s'acostava a l'àrea tothom s'aixecava i es posava a cridar. Realment, molt divertit!!! 

Però ara, ve el millor. Nepal va guanyar 6 a 0!!!! Això si que era tota una novetat que va fer esclatar d'alegria a tot el públic. Va ser una gran festa i vàrem passar-ho de conya! La gent després de tant temps sense guanyar, estava eufòrica! Clar, que la selecció rival era dolentíssima, però molt i molt! No van xutar mai a porteria i perdien la pilota constantment. Malgrat tot, Nepal va fer tota una exhibició de joc i va ser màgic per a tota la gent. Podies veure en els ulls de la gent, l'emoció del moment. Ara, pel que sembla, el proper dilluns Nepal jugarà contra Bangladesh. Si guanyen haurà d'anar a Malaysia a jugar contra l'equip local. En aquell moment, si guanyen, es classificaran per participar a la Copa del Sud-est asiàtica que es jugarà el 2014. Veurem com acaben aquestes eliminatòries!!! Ja tinc un entreteniment més pel Nepal....  

Us adjunto fotografies del gran partit de Nepal i de l'afició!!!